Aprender(VOSCat)

Sinopsi

L'Escola Oficial de Cinema d'Espanya és una institució educativa que es va establir l'any 1947 amb l'objectiu de brindar una formació integral en el camp del cinema. Inicialment coneguda com a Institut de Recerques i Experiències Cinematogràfiques (IIEC), l'escola es va encarregar de capacitar als futurs cineastes espanyols durant dècades.

En els seus primers anys, l'Escola Oficial de Cinema es va situar a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials de Madrid. Malgrat les limitacions tècniques i d'equipament, aquest període va ser testimoni d'un fervor cinematogràfic sense precedents. Els estudiants van participar en la creació de cinema clubs i diverses activitats cinèfiles, establint les bases del que seria una institució influent en la formació de talents en la indústria del cinema espanyol.

Entre els directors destacats que van passar per les aules de l'EOC en aquesta primera etapa es troben Luis García Berlanga, Juan Antonio Bardem i Carlos Saura. També es van formar altres professionals importants en el camp, com José María Zabalza, Eduardo Ducay i Juan Antonio Baena, qui posteriorment es convertiria en director de l'escola.

La segona etapa de la història de l'Escola Oficial de Cinema va començar en la dècada de 1960, quan José Luis Sáenz d'Heredia va assumir la direcció i va rebre el suport del director general de Cinematografia, José María García Escudero. Durant aquest període, la institució va adquirir el nom d'Escola Oficial de Cinematografia i es va traslladar a un antic palau al carrer Muntanya Esquinza a Madrid.

En aquests anys, l'EOC va experimentar un període d'esplendor coneguda com l'edat d'or, en el qual els alumnes de l'escola van començar a destacar en la indústria cinematogràfica espanyola. Víctor Erice, Francisco Regueiro, Mario Camus i Basilio Martín Patino van ser alguns dels directors notables formats en aquesta època. A més, es van graduar les tres primeres dones a l'escola: Josefina Molina, Cecilia Bartolomé i Pilar Miró.

El tercer període de l'Escola Oficial de Cinema va començar amb l'arribada de Juan Julio Baena com a director. Malgrat les millores en les instal·lacions i els recursos tècnics, la institució es va veure afectada per conflictes polítics i estudiantils, la qual cosa va conduir al seu col·lapse. No obstant això, durant aquests anys finals, l'escola va continuar formant a destacats cineastes com Iván Zulueta, Manuel Guitérrez Aragó, Fernando Méndez-Leite, Imanol Uribe i Antonio Betancor.

Al llarg de les seves tres dècades d'existència, l'Escola Oficial de Cinema es va adaptar constantment als avanços i les innovacions de la indústria cinematogràfica. Durant els primers anys, els estudiants realitzaven pel·lícules en format de 16 mm, però a partir de 1955 van començar a treballar en format de 35 mm. A més, l'escola va implementar un sistema de pràctiques fílmiques que va permetre als alumnes adquirir experiència i habilitats en producció, direcció, interpretació, decoració, laboratori i so. També es va incorporar l'especialitat de guió en 1962.

La influència de l'Escola Oficial de Cinema es pot apreciar en la gran quantitat de professionals destacats que van passar per les seves aules. A més dels esmentats anteriorment, persones com Javier Aguirresarobe, Álvaro de l'Amo, Juan Antonio Bardem, Marià M. Baselga, José Luis Borau, Claudio Guerín Hill, Miguel Hermoso, Pilar Miró, José Luis Sáenz d'Heredia, Carlos Saura i Iván Zulueta van contribuir de manera significativa a la indústria del cinema espanyol.

A pesar que l'escola va tancar en 1976, el seu llegat perdura en la formació de cineastes i en l'impacte que ha tingut en la indústria cinematogràfica espanyola. L'Escola Oficial de Cinema d'Espanya ha estat reconeguda com una institució pionera en la formació de talents i ha deixat una petjada indeleble en la història del cinema espanyol.

Trailer