El fill de la còmica

La influència de grans literats com Delibes en la capacitat d'observació i de Fernán-Gómez en la destresa auditiva, transcendeix les barreres del temps i s'entrellaça en l'essència de les històries familiars. Durant un període privilegiat, vaig tenir l'honor de compartir moments pròxims amb Fernán-Gómez i absorbir els seus relats. Entre ells, la semblança de Fernanda López, "la rossa", la seva besàvia originària de Valdelaguna, localitat veïna a Chinchón, el meu propi lloc d'origen. Així mateix, la figura de Carolina Gómez, l'àvia costurera que va vetllar per la seva infància igual que Natividad López va cuidar de la meva.

En les nostres converses es van entrellaçar múltiples històries, marcades per la supervivència, absències, temors, esperances i somnis. La cerca de llibertat, l'anhel de destacar com Jackie Cooper o fins i tot emular les gestes de Salgari, ressonaven amb fermesa en les seves narracions. El ressò de Baroja, Galdós i Barea es passejava pels seus records, evocant èpoques passades.

A través de les paraules de Fernán-Gómez, emergien les veus maternes de tots dos, fusionant els records de Carola, la mare distant, l'analfabeta amant de la poesia com María, la criada, i les imatges de Florentina i el seu enamorat. Des del nen somiador, al jove precipitat per l'amor, les veus convergien en una única melodia.

Confio que aquest relat desperti en vosaltres una emoció si més no similar a la que jo experimentava en escoltar a Fernán-Gómez, el plançó de la costurera i el descendent del comediant. José Sacristán, amb la seva clara convicció en l'originalitat i la frescor de cada relat, garanteix l'autenticitat d'aquestes paraules.