La guineueta astuta

La brillant creació del canviat de nom director teatral Barrie Kosky comença amb la impactant escena d'un funeral: paisatges foscos, siluetes ombrívoles i moviments solemnes. Gradualment, els personatges es retiren un a un, després del teló platejat que simbolitza el bosc escenogràfic. Els animals emergeixen de la tomba recentment coberta de terra. Amb una visió no panteísta, Kosky evita els tons verds de la naturalesa i els arbres artificials, optant perquè els cantants que representen als animals es vesteixin senzillament de colors, sense adoptar la caracterització animal, la qual cosa contrasta amb la vestimenta negra de les seves contraparts humanes.