Lolita Flores: Poncia

Dins d'una tempesta de boira, Poncia, la criada de Bernarda Alba, resa per la mort d'Adela. La casa s'ha sumit en una mar de silenci. Poncia parla sola i també amb elles, amb Bernarda Alba i les seves filles, en un lloc prohibit per a les paraules.

Aquest text està escrit a partir de les intervencions del personatge de Poncia en l'obra de Federico García Lorca. En una profunda anàlisi del personatge, he rescatat les intervencions de Poncia i les he he convertit en reflexió, en soliloquis, en diàlegs amb fantasmes i ombres, per a il·luminar un nou enfocament dins de la casa.

Els personatges de les criades tanquen un enigma interessant. Són testimonis dels avatars dels protagonistes, coneixen la veritat de l'interior de les cases i posseeixen la filosofia oculta de les classes populars. Escoltem la veu de la criada per a il·luminar els racons de l'obra de Lorca. La Poncia parla de suïcidi, de llibertat, de culpa, de classe, d'educació, de sexe; i ho fa amb tota la força d'una veu maltractada i silenciada.

L'ànima de Poncia s'obre per a insistir en la necessitat de transferir als altres la idea d'estimar-nos en llibertat.