Els madrigals de Monteverdi VII

Aquest cinquè llibre, publicat a Venècia en 1605 i dedicat al seu mecenes, el duc Vincenzo Gonzaga de Màntua, marca un punt d'inflexió en l'obra de Monteverdi. En la seva qualitat de viola en la cort de Màntua, el compositor va introduir innovacions radicals en el seu estil, deslligant una famosa controvèrsia en l'època.

Giovanni Maria Artusi, canonge de Bolonya, va criticar a Monteverdi per la seva suposada aplicació excessiva del cromatisme i l'ús de dissonàncies que s'allunyaven de l'estil clàssic associat a Palestrina. Monteverdi va respondre a aquestes crítiques en un text titulat "Seconda prattica overo delle perfezione della moderna música", argumentant que la segona prattica s'adaptava millor als madrigals que a la música sacra. En les seves paraules, "les paraules són les propietàries de l'harmonia, no les seves esclaves".