Expaña 365

Expaña 365: Una Exposició d'Isaïes Griñolo

Expaña 365 és una obra creada per Isaïes Griñolo, nascut en Bonares, Huelva en 1963, que s'emmarca en la història contemporània, el fris poètic i el documental. Aquesta iniciativa va començar en 2011, inspirada en els moviments de dissidència civil a nivell mundial, i cerca construir relats que reflecteixin "el malestar dels cossos com a modernes danses de la mort del neoliberalisme", en paraules del propi artista.

L'exposició es concep entorn de la noció del diari com un lloc d'acumulació i preservació de la memòria. Està estructurada en quatre intervencions diferents. La primera, titulada Fandango (cavall) (2025), és un collage que amalgama elements com a exaltacions esportives i bèl·liques de la hispanitat, figures com el dictador Francisco Franco i el líder de Vox, Santiago Abascal, a cavall, així com documents que registren actes vandàlics contra establiments musulmans a El Ejido (2000) i Torre Pacheco (2025), tot això dins de la silueta d'un cavall ferit reminiscente de Guernica (1937).

La segona intervenció, denominada Bufa (Déu és feixista) (2025), presenta un altre collage que destaca un fotoepigrama de Bertolt Brecht inclòs en la seva obra ABC de la guerra (1955). Acompanyant aquesta imatge es troba un dibuix d'Isaïes Griñolo basat en l'aiguafort de Goya titulat Bufa, pertanyent a la sèrie Capritxos (1797-1799). El muntatge també inclou un vídeo amb imatges del retorn del Crist de Lepant a la catedral de Barcelona en 1939, al costat de materials de premsa que reflecteixen postures racistes i reaccionàries respecte a l'escultura.

Després de la intervenció Ja tenen seient (2025), l'exhibició continua amb dues peces audiovisuals significatives: 1.500 quilos (2023-2025) i Quadern de treball núm. 11. Set dies (2025), sent aquesta última una producció inèdita. Aquests treballs audiovisuals il·lustren la diversitat d'influències en la filmografia de Griñolo, que abasta des de les pel·lícules experimentals dels seixanta fins als documentals subjectius contemporanis.

Els títols de crèdits exerceixen un paper crucial en l'exposició, no sols identificant la procedència de cada fragment audiovisual, sinó també afegint una capa addicional de significat a través de cantis subversius. Aquests títols es converteixen gairebé en un epíleg independent, reminiscente de certes obres de Jean-Luc Godard, en el context de la narrativa fílmica presentada per Griñolo.