GöteborgsOperans Danskompani: Hammer

En l'enclavament d'Hammer, una comunitat en la qual regna l'harmonia i es comparteix un estil de vida inspirat en els principis altruistes de l'era hippie, la vida transcorre entre jocs, cants i dies de gaudi col·lectiu. No obstant això, conforme avança el temps, aquesta comunitat es veu gradualment influenciada pels avanços de l'era moderna, donant pas a la instauració d'un sistema de vigilància que es torna omnipresent.

Amb l'augment de la vigilància, el comportament grupal comença a mostrar signes d'individualisme i egoisme, allunyar de l'essència inicial de solidaritat i cooperació que els definia com a comunitat. Aquest canvi progressiu condueix a aquest col·lectiu cap a una dinàmica de desunió i desconnexió social.

En un gir dels esdeveniments, ens endinsem en un nou escenari en el segon acte, on ens topem amb un grup d'individus confinats en bombolles solitàries, cadascun immers en la seva pròpia consciència. La convivència en aquesta realitat fragmentada els confronta amb les seves pròpies màscares i falses aparences, fent-los prendre consciència de la futilitat de les seves pretensions forjades en la individualitat i la falta d'autenticitat.

Davant la impossibilitat de sostenir les aparences i les façanes conscients d'imatge, la comunitat es veu compel·lida a tornar a les seves arrels de solidaritat i altruisme, reconeixent en la unitat i la col·laboració mútua l'autèntica essència de la seva existència col·lectiva.