Lolita Flores: Poncia

Dins d'un escenari de boirina i turment, Poncia, la lleial criada de Bernarda Alba, emet súpliques per l'ocàs d'Adela. La residència s'embolica en un profund silenci, on Poncia dialoga amb si mateixa i amb les entitats presents en el recinte, incloent a Bernarda Alba i les seves filles, en un espai vedat per a les paraules.

Aquest escrit s'origina a partir de les intervencions que el personatge de Poncia realitza en l'obra de Federico García Lorca. Després d'una minuciosa anàlisi del rol de Poncia, he rescatat els seus diàlegs per a transformar-los en introspecció, monòlegs i interaccions amb ens eteris. Així, es projecta una visió renovada des del si de la llar.

Les criades en la trama tanquen un enigma cautivante. Són testimonis privilegiats de les vicissituds dels personatges principals, posseeixen un coneixement intrínsec de les realitats domèstiques i alberguen la saviesa vetllada de les classes menys afavorides. La veu de Poncia emergeix com una font d'il·luminació en els racons de l'escriptura de Lorca.

A través de les seves paraules, Poncia aborda temes com el suïcidi, la llibertat, la culpa, l'estratificació social, l'educació i la sexualitat, projectant amb vigor la veu que per molt de temps va ser silenciada i menyspreada. L'esperit de Poncia es despulla davant nosaltres per a emfatitzar la urgència de difondre la noció de l'amor lliure i incondicional entre els nostres semblants.